{"id":378,"date":"2024-04-19T00:48:13","date_gmt":"2024-04-18T22:48:13","guid":{"rendered":"http:\/\/ajuy.org\/?p=378"},"modified":"2024-04-19T00:51:30","modified_gmt":"2024-04-18T22:51:30","slug":"una-perspectiva-sobre-la-cataluna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/2024\/04\/19\/una-perspectiva-sobre-la-cataluna\/","title":{"rendered":"Una perspectiva sobre La Catalu\u00f1a"},"content":{"rendered":"\n

\u201cLa Catalu\u00f1a\u201d[1]<\/sup><\/a> va ser una plataforma del noucentisme. El grup que va configurar la seva redacci\u00f3 va assumir el paper dels intel\u00b7lectuals en els mitjans de comunicaci\u00f3, dins la naixent societat de masses i en la construcci\u00f3 de las noves estructures estatals. Aquests intel\u00b7lectuals catalanistes de principis del S. XX, estaven molt atents a les experi\u00e8ncies protagonitzades pels seus hom\u00f2nims francesos, a partir de l\u2019afer Dreyfus[2]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

Els professionals i els intel\u00b7lectuals noucentistes tenien la voluntat de aglutinar els sectors socials m\u00e9s moderns de les classes mitjanes urbanes. Criticaven el positivisme i el racionalisme, demostraven una voluntat elitista de intervenci\u00f3 social i un cert enfrontament amb les concepcions democr\u00e0tiques que consideraven files del pensament vuitcentista.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Catalu\u00f1a\u201d dins de l\u2019espai intel\u00b7lectual europeu<\/strong><\/p>\n\n\n\n

.           \u201cLa Catalu\u00f1a\u201d va ser una plataforma de discussi\u00f3 i debat intel\u00b7lectual, que s\u2019ha de situar dins de l\u2019espai cultural europeu de principis del S. XX. Podem afirmar que \u201cLa Catalu\u00f1a\u201d va compartir actituds, sensibilitats, preocupacions i va optar por sortides similars davant els canvis socials que es produ\u00efen a Europa Occidental a les que es donaven en les revistes italianes \u201cLa Voce\u201d i \u201cLacerba\u201d o les franceses \u201cLa Revue\u201d, \u201cL\u2019Effort\u201d, \u201cLes Cahiers d\u2019Aujord\u2019hui\u201d o \u201cLes Horizons\u201d, entre d\u2019altres. Revistes que feien girar molts de seus an\u00e0lisis a l\u2019entorn dels processos de modernitzaci\u00f3 que es donaven en els seus pa\u00efsos y el conjunt de l\u2019Europa Occidental[3]<\/sup><\/a>. Aquests intel\u00b7lectuals creien que la seva posici\u00f3 favorable a la modernitat, en debats o en els mitjans de comunicaci\u00f3 generava reaccions socials favorables a aquesta i l\u2019utilitzaven como una forma de intervenir en unes societats que tot just comen\u00e7aven a estructurar-se. <\/p>\n\n\n\n

El concepte de modernitat era central en el nacionalisme de principis de S. XX ja que representava la ruptura amb la societat tradicional i definia el pas entre aquesta i la societat contempor\u00e0nia. Aquest nacionalisme tenia el convenciment que el desenvolupament econ\u00f2mic, inevitablement, comportava un proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 social que es situava en la base de la societat nacional i en la reforma de la cultura que la adequaria junt a la llengua i les tradicions a les noves demandes d\u2019una societat que, per altra banda, tendien a processos de mundialitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els intel\u00b7lectuals nacionalistes (tant catalans como francesos) es volien mostrar como a protagonistes d\u2019aquests processos, reivindicant les bases culturals de la societat nacional contempor\u00e0nia i el paper dels nous professionals a les respectives societats. Per fi, s\u2019acostarien al poder, reivindicant el nou intervencionisme de l\u2019estat i, en el cas catal\u00e0, postulant noves institucions o canvis en les existents, que les adequarien al nou marc pol\u00edtic i social.<\/p>\n\n\n\n

            En el cas dels noucentistes, la preocupaci\u00f3 era como fer arribar i concretar la modernitat a Catalunya i com aquests processos alteraven l\u2019equilibri social. Per altra banda, teoritzaven sobre el fet que el frac\u00e0s de la modernitzaci\u00f3 significaria, de forma inevitable, la desestructuraci\u00f3 de la naci\u00f3 y, al final, a la desaparici\u00f3 de les seves caracter\u00edstiques m\u00e9s significatives[4]<\/sup><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

            Els intel\u00b7lectuals convertien aquestes revistes en punts de trobada no dogm\u00e0tics que recollien sensibilitats pol\u00edtiques diferents, per\u00f2 compartint principis reformistes i sempre disposats a afrontar els nous problemes que plantejaven els canvis trepidants que afectaven l\u2019Europa Occidental.<\/p>\n\n\n\n

            Volien dotar les respectives societats d\u2019unes estructures nacionals, d\u2019una acci\u00f3 imperialista (identificada como un s\u00edmbol de vitalitat) i d\u2019una cultura nacional moderna i codificada.<\/p>\n\n\n\n

            Paral\u00b7lelament, compartien la voluntat de debatre els temes relacionats amb la moralitat col\u00b7lectiva e individual, des de perspectives ideol\u00f2giques diferents, que anirien des del socialisme de base moral al catolicisme social. Moltes vegades contraposant-se tant al racionalisme positivista como al liberalisme, que consideraven definitivament sobrepassats.<\/p>\n\n\n\n

La intenci\u00f3 dels intel\u00b7lectuals d\u2019intervenir en els temes socials es traslladava a les seves revistes, on podem veure la seva intenci\u00f3 a participar en la vida pol\u00edtica i de forma m\u00e9s o menys conscient, en la necessitat de superar la separaci\u00f3 que hi havia entre la pol\u00edtica i la cultura. Per fi, podem senyalar que tamb\u00e9 incorporaven argumentacions relacionades amb els professionals de l\u2019economia i la pedagogia o per crear noves pol\u00edtiques socials.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Catalu\u00f1a\u201d com la resta de portaveus vitalistes sud europeus, mostra la seva preocupaci\u00f3 per la sensaci\u00f3 de declivi de les societats mediterr\u00e0nies davant a la vitalitat de les societats germ\u00e0niques i anglosaxones. Aquestes preocupacions van portar els noucentistes (como els seus hom\u00f2nims franceses o italians) al comprom\u00eds amb la pol\u00edtica. <\/p>\n\n\n\n

Els noucentistes proposaven un nacionalisme regeneracionista dirigit a modernitzar la societat catalana en la que la llengua i la cultura eren elements centrals i a participar en l\u2019elaboraci\u00f3 dels programes pol\u00edtics de la Lliga Regionalista en els que proposaven incorporar a les noves classes socials urbanes i en els que els intel\u00b7lectuals es convertien en elements centrals de la seva estrat\u00e8gia pol\u00edtica. En el cas catal\u00e0 no podem oblidar la seva projecci\u00f3 hisp\u00e0nica i \u201cLa Catalu\u00f1a\u201d es va comprometre amb els sectors pol\u00edtics disposats a reformar i modernitzar l\u2019Estat i el r\u00e8gim pol\u00edtic espanyol.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Catalu\u00f1a\u201d y la italiana \u201cLa Voce\u201d, s\u00f3n revistes que van compartir ritmes vitals i es van convertir en portaveus dels intel\u00b7lectuals preocupats pels temes apuntats. Tamb\u00e9 reivindicaven els literats de mitjans de S. XIX, como a pares de la p\u00e0tria, recuperadors de les respectives identitats nacionals i punt de partida dels respectius processos d\u2019integraci\u00f3 nacional, encara que liter\u00e0riament els consideraven superats[5]<\/sup><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Catalu\u00f1a\u201d i el noucentisme dins dels espais pol\u00edtics i socials catal\u00e0 y espanyol<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Catalu\u00f1a\u201d se situa dins del projecte pol\u00edtic, social i cultural del noucentisme, pel que cal destacar l\u2019adscripci\u00f3 dels diferents grups que formen la seva redacci\u00f3 als principis ideol\u00f2gics de Prat de la Riba, concretats en el seu llibre La Nacionalitat Catalana i l\u2019ideari d\u2019Eugeni d\u2019Ors, dif\u00f3s a trav\u00e9s del Glosari. Tots ells van recolzar la voluntat de Prat de la Riba, formulada des de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, de dotar de contingut pol\u00edtic les institucions catalanes i el seu intent de crear una estructura de tipo estatal com la intenci\u00f3 d\u2019integrar la societat i fer viable el projecte nacional catal\u00e0, on la cultura pr\u00f2pia i el desenvolupament econ\u00f2mic tindrien un paper essencial. Seguint aquest cam\u00ed, la major part dels responsables de la revista acabin integrant-se en la l\u00ednia pol\u00edtica de la Lliga Regionalista.<\/p>\n\n\n\n

Partint d\u2019aquests referents, el noucentisme va recollir, amb gran sincretisme, les idees del nacionalisme franc\u00e8s finisecular, a trav\u00e9s d\u2019autors como Maurice Barr\u00e9s o Charles Maurras, l\u2019her\u00e8ncia de les idees de car\u00e0cter biologista de l\u2019escola hist\u00f2rica alemanya i molt especialment, les aportacions de Savigny, Hugus o Herbert Spencer[6]<\/sup><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El llatinisme va ser un altre element important en la configuraci\u00f3 ideol\u00f2gica del noucentisme i era central per explicar els lla\u00e7os entre els valors tradicionals i classicistes amb la voluntat modernitzadora que mostraven els intel\u00b7lectuals catalanistes[7]<\/sup><\/a>. Definien el classicisme como a generador d\u2019ordre i progr\u00e9s sense renunciar a les arrels nacionals. Josep Maria L\u00f3pez Pic\u00f3 reivindicava, des de \u201cLa Catalu\u00f1a\u201d a Charles Peguy como difusor del classicisme nacional a Fran\u00e7a, des d\u2019una posici\u00f3 molt pr\u00f2xima a la del noucentisme[8]<\/sup><\/a>.  Aquests conceptes fonamentaven un nacionalisme que donaria resposta a la suposada decad\u00e8ncia de les societats mediterr\u00e0nies.<\/p>\n\n\n\n

En el noucentisme, la llengua, como en el catalanisme anterior, tenia un lloc central i la tradici\u00f3 es convertia en un element din\u00e0mic, que permetia les nacions mantenir el seus trets diferencials, i a la vegada, adaptar-se als canvis que imposava la societat contempor\u00e0nia. Era una concepci\u00f3 del nacionalisme que s\u2019allunyava expressament de la sorgida de la Revoluci\u00f3 Francesa, que a Catalunya reivindicaven autors como Gabriel Alomar, como a sin\u00f2nim del nacionalisme democr\u00e0tic, a trav\u00e9s del que aquest denominava como futurisme[9]<\/sup><\/a>, enfrontant el car\u00e0cter revolucionari, voluntari i establint por contracte social l\u2019adhesi\u00f3 dels ciutadans de la naci\u00f3, a l\u2019historicisme que, segons Alomar, afectava per igual el catalanisme conservador i a molts autors de l\u2019esquerra com Pere Corominas o Antoni Rovira i Virgili.<\/p>\n\n\n\n

El catalanisme noucentista, des de \u201cLa Catalu\u00f1a\u201d, definia la naci\u00f3 como un fet natural, on tots els canvis s\u2019haurien de produir  per l\u2019evoluci\u00f3 natural de les societats en la seva adaptaci\u00f3 a un mundo canviant.<\/p>\n\n\n\n

Els noucentistes plantejaven que el moviment catalanista havia seguit un cam\u00ed evolutiu que s\u2019iniciava en el foralisme decimon\u00f2nic, la Uni\u00f3 Catalanista y las Bases de Manresa, que serien els referents m\u00e9s importants d\u2019un nacionalisme reivindicatiu, que por fi, donaria pas a un moviment que el noucentisme definia como a \u201cconstructiu\u201d basat en la creaci\u00f3 y desenvolupament de las institucions catalanes i en la modernitzaci\u00f3 i codificaci\u00f3 de la llengua.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Catalu\u00f1a\u201d va estar lligada des dels seus or\u00edgens a la acci\u00f3 pol\u00edtica, ja que va n\u00e9ixer com un portaveu que volia aprofitar la din\u00e0mica generada por Solidaritat Catalana (contr\u00e0ria a la Llei de Jurisdiccions i el sistema pol\u00edtic de la Restauraci\u00f3) i va ser redactada en castell\u00e0 (de octubre de 1907 fins el desembre de 1913) per tractar d\u2019influir en la intel\u00b7lectualitat espanyola cr\u00edtica con la Espa\u00f1a oficial de la Restauraci\u00f3. Respecte d\u2019Espanya, es va mostrar como un portaveu molt cr\u00edtic amb el sistema pol\u00edtic de la Restauraci\u00f3, disposada a promoure solucions alternatives, de car\u00e0cter regionalista. Va voler estendre aquestes concepcions i va donar espai a valencianistes como Teodor Llorente fill, Francesc Segrelles, Francesc Badenes, Daniel Mart\u00ednez Ferrando o Francesc Pal\u00e8ncia. Muchos d\u2019ells integrants de la Joventut Valencianista, lligats org\u00e0nicament a la a Joventut Nacionalista de la Lliga.<\/p>\n\n\n\n

No podem oblidar que la Lliga es comprometr\u00e0, de una forma o de l\u2019altra, amb els intents de reforma de la vida pol\u00edtica espanyola des del regeneracionisme d\u2019Antonio Maura o el liberalisme reformista i estatista de Jos\u00e9 Canalejas.<\/p>\n\n\n\n

Des de \u201cLa Catalu\u00f1a\u201d b\u00e0sicament es buscaven interlocutors entre els sectors intel\u00b7lectuals espanyols m\u00e9s disposats a assumir el seu reformisme i l\u2019europeisme dels seus plantejaments ideol\u00f2gics i socials. Sectors amb els que s\u2019intentaren compartir projectes como la necessitat de renovar l\u2019Estat o les institucions culturals i pol\u00edtiques espanyoles. Aquests intel\u00b7lectuals hispans estaven, sobretot, en el grup ortegui\u00e0 amb el que tamb\u00e9 compartien plantejaments est\u00e8tics (el classicisme o l\u2019admiraci\u00f3 per la cultura germ\u00e0nica) o la necessitat de renovar la societat des de la cultura. El grup ortegui\u00e0 va difondre les seves  idees des de revistes europeistes como \u201cEuropa. Revista de cultura popular\u201d o \u201cFaro\u201d on a m\u00e9s d\u2019Ortega y Gasset, van col\u00b7laborar autors como Adolfo Gonz\u00e1lez Posada, Luis Bello, Azor\u00edn o Zuloaga[10]<\/sup><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/sup><\/a> De forma gen\u00e8rica, ens referirem a la revista como \u201cLa Catalu\u00f1a\u201d, a pesar dels canvis de nom que va tenir. En les cites, en canvi, s\u2019utilitza el nom corresponent a cada per\u00edode.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/sup><\/a> Tal como explica Joaquim COLL i AMARG\u00d3S: El catalanisme conservador davant l\u2019afer Dreyfus (1894-1906, Curial Edicions Catalanes, Col\u00d7lecci\u00f3 La Mata de Jonc n.30, Barcelona (1994)<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/sup><\/a> En torn al tractament del tema dels intel\u00b7lectuals, el paper dels portaveus i del vitalisme i la seva reivindicaci\u00f3 de la modernitat, dins de revistes franceses com \u201cL\u2019Effort\u201d cal consultar el llibre de Christophe PROCHASSON: les intellectuels, le socialisme et la guerre (1900-1938), \u00c9ditions du Seuil, Paris (1993) en especial els primers cinc cap\u00edtols del llibre.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/sup><\/a> Per aprofundir en el tema dels nacionalismes cal considerar autors ja cl\u00e0ssics como Anthony D. SMITH: Las teor\u00edas del nacionalismo, Ediciones Pen\u00ednsula, col\u00d7lecci\u00f3 Homo Sociologicus, n. 11, Barcelona (1976), Ernest GELLNER: Naciones y nacionalismo, Alianza Editorial, Madrid (1988), Gil DELANNOI i Pierre-Andr\u00e9 TAGUIEFF (compiladores): Teor\u00edas del nacionalismo, Barcelona (1992)<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/sup><\/a> Romano LUPERINI: Gli esordi del Novecento e l\u2019esperienza della \u201cVoce\u201d, Editori Laterza, Letteratura Italiana Laterza n. 57, Bari (1990). On veiem com la \u201cVoce\u201d seguia la tradici\u00f3 de revistes florentines com \u201cLeonardo\u201d o \u201cIl Regno\u201d per\u00f2 superant la voluntat esteticista i liter\u00e0ria d\u2019aquestes amb propostes d\u2019intervencionisme social dels intel\u00b7lectuals.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/sup><\/a> Enric JARD\u00cd en el seu llibre El Pensament de Prat de la Riba, Editorial Alpha, Barcelona (1983) parla de la influencia d\u2019aquests autors sobre l\u2019obra de Prat de la Riba i en l\u2019elaboraci\u00f3 te\u00f2rica del seu catalanisme, que va tenir una gran influ\u00e8ncia sobre el noucentisme. No es poden oblidar les lectures de Prat de la Riba d\u2019autors como Taine, de Bonald o Stuart Mill<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/sup><\/a> Com explica Jaume VALLCORBA: Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la hist\u00f2ria d\u2019una est\u00e8tica, Col\u00d7lecci\u00f3 Assaig Minor, n. 9, Quaderns Crema, Barcelona (1994). Tamb\u00e9 cal tenir present que Jaume AULET: Josep Carner i els or\u00edgens del noucentisme, Curial Edicions Catalanes \/ Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, Barcelona (1992) apuntava molt b\u00e9 la relaci\u00f3 amb el llatinisme a trav\u00e9s d\u2019autors como Jean Mor\u00e9as o Henri de Regnier. Enric JARD\u00cd a Eugeni d\u2019Ors: obra i vida, Quaderns Crema, Barcelona (1990) parla de les arrels llatinistes i classicistes del pensament orsi\u00e0<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/sup><\/a> L\u2019Home d\u2019Avui (seud\u00f3nimo de Josep Maria L\u00d3PEZ PIC\u00d3): Notes que les ag\u00e8ncies telegr\u00e0fiques no circularan mai<\/em>, \u201cCatalunya\u201d de 3\/10\/1914, p\u00e0gines 632 i 633. En aquest article es destacava, despr\u00e9s de la mort de Charles Peguy al front, como soldat franc\u00e8s a la Gran Guerra, destacava els seus llibres Mystere de Jeanne d\u2019Arc o Mystere de l\u2019Esperance o les seves aportacions a la revista \u201cCahiers de la Quinzaine\u201d d\u2019aquest socialista d\u2019arrels morals, del que considerava difusor del classicisme moral a Fran\u00e7a. En aquest article, L\u00f3pez Pic\u00f3, afirmava que la mort de Peguy,  era la demostraci\u00f3 de la veracitat de l\u2019enquesta d\u2019Agathon (pseud\u00f3nim d\u2019Alfred de Tarde i Henri Massis ) que constatava la nova influ\u00e8ncia del nacionalisme entre els joves intel\u00b7lectuals francesos<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/sup><\/a> Gabriel ALOMAR, va pronunciar la seva conferencia El Futurisme, <\/em>a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s, el 18 de juliol de 1904, editada por l\u2019Editorial L\u2019Aven\u00e7, l\u2019any 1905, que a pesar de ser referenciada i recensionada per Marcel Robin en la revista \u201cMercure de France\u201d de Paris (1908). Marinetti no va fer cap refer\u00e8ncia a Alomar quan va publicar el seu Manifet amb el mateix nom, el 20 de febrer de 1909. <\/p>\n\n\n\n

[10]<\/sup><\/a> Cal citar aqu\u00ed l\u2019aportaci\u00f3 de Jos\u00e9 Carlos MAINER: La Doma de la Quimera. (Ensayos sobre nacionalismo y cultura en Espa\u00f1a), Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, Bellaterra (1988). En especial el cap\u00edtol Ortega: primeras armas (1902-1914)<\/em> en el que les p\u00e1gines 201 i 207 dedica a les revistes \u201cFaro\u201d i \u201cEuropa\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cLa Catalu\u00f1a\u201d[1] va ser una plataforma del noucentisme. El grup que va configurar la seva redacci\u00f3 va assumir el paper dels intel\u00b7lectuals en els mitjans de comunicaci\u00f3, dins la naixent societat de masses i en la construcci\u00f3 de las noves estructures estatals. Aquests intel\u00b7lectuals catalanistes de principis del S. XX, estaven molt atents a les experi\u00e8ncies […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":380,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"tdm_status":"","tdm_grid_status":"","footnotes":""},"categories":[9,1],"tags":[],"class_list":{"0":"post-378","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-historia","8":"category-inici"},"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/378","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=378"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/378\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":381,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/378\/revisions\/381"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/380"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=378"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=378"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=378"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}