{"id":301,"date":"2023-11-24T16:01:16","date_gmt":"2023-11-24T15:01:16","guid":{"rendered":"http:\/\/ajuy.org\/?p=301"},"modified":"2023-11-24T16:01:19","modified_gmt":"2023-11-24T15:01:19","slug":"nacions-i-nacionalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/2023\/11\/24\/nacions-i-nacionalisme\/","title":{"rendered":"Nacions i nacionalisme"},"content":{"rendered":"\n<p>El terme naci\u00f3 pot ser definit molt diferent segons l\u2019autor o les escoles te\u00f2riques, ja que neix de diferents tradicions per\u00f2 crec que cal concretar.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan neix el terme naci\u00f3 cal separar-lo de l\u2019etnicitat, perqu\u00e8 el que promou \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia de ciutadans, dotant de drets al conjunt de la societat (llavors masculina) superant l\u2019estadi de s\u00fabdits (el que llavors seria l\u2019anomenat Tercer Estat). Per recon\u00e8ixer aquests drets, s\u2019escriuen Constitucions que els recullen i els universalitzen.<\/p>\n\n\n\n<p>Es veritat, que per explicar sota quins principis es genera el terme naci\u00f3, cal partir de dos punts de partida:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>La lliure adscripci\u00f3 dels ciutadans a la naci\u00f3<\/strong>, que obtenen els drets pol\u00edtics i que cal lligar amb les propostes il\u00b7lustrades d\u2019autors com Montesquieu o Rousseau i que t\u00e9 un punt de partida social en l\u2019anomenada Revoluci\u00f3 Francesa i tot el que representa. Donaria lloc a un nacionalisme voluntarista, on cada individu podria escollir a la naci\u00f3 on vol pert\u00e0nyer i podria obviar les arrels tradicionals (o \u00e8tniques en antropologia). Donaria lloc, m\u00e9s endavant a un nacionalisme dels pobles, vincular als drets<\/li>\n\n\n\n<li>L\u2019altra gran aportaci\u00f3 a l\u2019hora de definir la naci\u00f3, naixeria amb el&nbsp;<strong>Romanticisme<\/strong>, que critica l\u2019afany universalista dels Il\u00b7lustrats.&nbsp;<strong>Proposa l\u2019adscripci\u00f3 a la naci\u00f3 a partir de la llengua, la cultura i les tradicions<\/strong>. Autors com Herder, tot i dirigir-se als alemanys, postulava la coexist\u00e8ncia pac\u00edfica de les nacions i negava que cap naci\u00f3 pugui ser superior a cap altra. Aquesta escola \u00e9s oblidada per Llobera. En tot cas, tamb\u00e9 parlaven de&nbsp;<em>Volk<\/em>&nbsp;(ent\u00e8s com a poble amb drets pol\u00edtics i socials).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Els autors de les dues tradicions coincidien a dir que totes les persones haurien de pert\u00e0nyer a una naci\u00f3 i que haurien de subordinar els seus interessos personals als de la naci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>A difer\u00e8ncia de l\u2019etnicitat, coincidien segons explica Anthony D. Smith, les nacions no partien de la primordialitat dels ancestres, sin\u00f3 de l\u2019adaptaci\u00f3 de les tradicions i la reclamaci\u00f3 d\u2019un territori hist\u00f2ric de la naci\u00f3, per tal de fer front a les necessitats de la nova societat contempor\u00e0nia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Des del Romanticisme es va voler traslladar al poble (que no sabia llegir ni escriure) una s\u00e8rie de mites i llegendes per tal de basar la pertanyensa a la naci\u00f3, com ho va fer lla Renaixensa a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 es cert, que a partir d\u2019aqu\u00ed neixen moviments nacionalistes que assumeixen aquests postulats i n\u2019hi ha que realment tenen \u00e8xit: la formaci\u00f3 d\u2019It\u00e0lia o Alemanya.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan es parla de nacionalisme, es tendeix a confondre\u2019l amb el m\u00e9s conservador, aquell que neix de Ernest Renan i de Joseph de Maistre. Aquest, considerat pare del nacionalisme m\u00e9s conservador i de l\u2019autoritarisme, proposava l\u2019autoritat natural (dels l\u00edders) i la supremacia de les nacions m\u00e9s fortes que es demostra a trav\u00e9s de la viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>De Maistre seria el precedent dels nacionalisme violents i expansionistes del S. XX, tot i que aquests tamb\u00e9 van assumir altres aportacions del biologisme i del racisme.<\/p>\n\n\n\n<p>No considero correcte reduir el nacionalisme de principis de S. XX i m\u00e9s endavant, a l\u2019imperialisme etnocentrista dels estats europeus, sobretot perqu\u00e8 la pot\u00e8ncia m\u00e9s important de l\u2019\u00e8poca, Gran Bretanya, no partia de sup\u00f2sits especialment nacionalistes per justificar el seu expansionisme, com si ho feien Alemanya o Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n<p>Forces vagades oblidem la for\u00e7a de nacionalismes reivindicatius (tamb\u00e9 v\u00edctimes dels imperis) com els que van fer esclatar els estats multinacionals al final de la Gran Guerra i que no tenen res a veure amb sentiments supremacistes o expansionistes.<\/p>\n\n\n\n<p>Ni tampoc podem reduir el nacionalisme de mitjans de segle XX al feixisme o d\u2019altres autoritarismes.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><u>Bibliografia:<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Berlin, Isaiah (1997). \u201cNacionalisme\u201d. Val\u00e8ncia: T\u00e0ndem Edicions<\/p>\n\n\n\n<p>Berlin, Isaiah (2000). \u201cLas raices del Romanticismo\u201d. Madrid: Taurus \/ Santillana Ediciones<\/p>\n\n\n\n<p>Berlin, Isaiah (2021). \u201cJoseph de Maistre y los or\u00edgenes del fascismo\u201d. Barcelona: P\u00e1gina Ind\u00f3mita SLU<\/p>\n\n\n\n<p>Smith, Anthony D. (2002). \u201cLa naci\u00f3 en la Hist\u00f2ria\u201d. Val\u00e8ncia: Editorial Aflers \/ Universitat de Val\u00e8ncia<\/p>\n\n\n\n<p>Smith, Anthony D. (1976). \u201cLas teories del nacionalismo\u201d. Barcelona: Edicions 62 \/ Ediciones Pen\u00ednsula<\/p>\n\n\n\n<p>Kedurie, Elie (1985). \u201cNacionalismo\u201d. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Llobera, Josep R. (2009). \u201cLes pol\u00edtiques d\u2019identitat cultural. Nacionalisme, etnicitat, ra\u00e7a i multiculturalisme, Barcelona: UOC&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El terme naci\u00f3 pot ser definit molt diferent segons l\u2019autor o les escoles te\u00f2riques, ja que neix de diferents tradicions per\u00f2 crec que cal concretar. Quan neix el terme naci\u00f3 cal separar-lo de l\u2019etnicitat, perqu\u00e8 el que promou \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia de ciutadans, dotant de drets al conjunt de la societat (llavors masculina) superant l\u2019estadi de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":302,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"tdm_status":"","tdm_grid_status":"","footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":{"0":"post-301","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-historia"},"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=301"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":303,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301\/revisions\/303"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/302"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ajuy.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}