És una gran lectura: molt ben treballada i documentada per l’autora ja que et trasllada a la Sarajevo d’inicis de la guerra que va patir als anys 90. Tanmateix a mi em recorda també tota la solidaritat que es va desenvolupar a Barcelona i Catalunya envers aquesta ciutat i com ens arribaven històries de persones que patien la guerra molt a prop de casa nostra i com d’important era lluitar contra els etnicismes que a Bòsnia es desenvolupaven.
De la novel·la: impressionant com es desenvolupen les pors i les situacions que es generen en una guerra. La por a morir sense saber-ne la causa, les contradiccions de no saber perquè pertanys a un dels bàndols però si entendre perquè cal mantenir els lligam d’amistat i de solidaritat entre les persones, al marge dels sentiments de pertinença. La importància de les arrels per sobreviure a la situació i de les relacions personals per no perdre l’esperança en un món millor.
Un altre fet important és el paper de l’art i la cultura com a lligam de relacions socials i democràtiques i de com aquests lligams, en situacions extremes com les que es descriuen, poden donar lloc a una poètica i una lírica que feia temps no havia captat en cap altre llibre: art, amistat, solitud, amor, situacions extremes, entorn social, tot barrejat … impressionants
