La veritat es que ha estat una sorpresa molt gran acabar la Marató de València.
Venia d’una lesió al genoll, de malestars a les lumbars, a l’hora de la sortida amb mal de panxa i diarrea … vaig arribar a la sortida marejat, no em trobava gens be, però vaig pensar que havia anat a València a correr. I així va ser!
Vaig sortir i vaig agafar un ritme molt còmode per a mi i vaig decidir tirar fins on el meu cos em deixes arribar. Segur que em van ajudar les cegudes isotòniques amb molt de sucre, però no n’hi havia prou amb això.
A mida que passaven els kilòmetres, vaig veure que podia anar tirant fins que arribant al Km 26, vaig decidir arribar fins el final fos al ritme que fos, encara que fos caminant.
Vaig aguantar el ritme fins quasi el Km 35, després, vaig fer allò que vaig poder: convinant el caminar amb el carrer molt suau, fins arribar a l’estora blava del final, l’arribada més espectacular d’una maratón arreu del món!
He fet la Marató de València 2023!
